| 
| 
Historia de la Casa Planes
BenvingutS a Casa Planes
I havia una vegada un séminariste, Josep Planes, i la seva dona nascuda Braser.
Arriben de Bellver de Cerdagna (Espanya) i descobreixen la Cerdanya francesa, dins tota la seva esplandor, ells van decidir instalar-se al moli d’Err.
La saga francesa de la familia Planes comença fa més de 100 anys.
Els moliners es van posar a treballar i la seva generació va seguir. Henri Planes va neixer al moli d’Err el 1 er agost 1876. El nen petit va a l'’escola, van décidir de cambiarse per utilisar el moli de Via. Ells portaven la farina a quasi tota la Cerdagna mes particuliarment a Odeillo, Font romeu, Eyne, Enric va a l’escola a via.
Alguns anys difícils sense molts resultats, aíllats durant els llargs mesos de l’hivern. Un nou canvi al moli de Llo, Rosa és una gran traballadora i Josep és molt instruit, tenen el pressentiment qu'el futur és troba en els poble mes gran a on passen les diligencies. Decideixen de traslladar-se a Sallagosa. en 1893.
Enric a acabat la seva escolaritat a Lloes treu el Brevet d’estudis. Sallagosa veu arribar els Planes dins una antiga casa de pages abandonada. Lloguen un petit local a la plaça de l’Esglesia, i comencen a servir begudes, els hommes juguen a cartes totes les tardes. La proximitat de l’Esglesia servin de pretext, el mossen i el alcalde els obliguen a marchar: Es per aixo que arriben a 1895 al carrer del mitg, la Parada de la diligencia es oberta. La familia Planes ha plantat arrels
Enric Planes té aquesta petita caseta que fa ofíci deParada per les dos diligencies, una que puja i l’altre que baixa que assegurenl'enllaç de Perpinya i Latour de carol.
Durant aquests 10 anys es veu l’eficacitat i l’intensitat dels serveis augmenten, Palla pels caballs, els utensilis de recanvi guardats a casa i habitations posades a disposició dins un local sobre el pati pels passatgers que volen parar a Saillagosa. A on preparen productes de la Cerdanya i del Capcir Capcir. naps, cols … productes de la caça matats per caçadors dels pobles veïns, l’ollada es fa cada dia.
Al 1903, el treball de construció de la via del tren que començauna oportunitat i una nova esperença de treball pels hostalers.
El 16 Octubre 1906 Enric té 30 anys es va casar amb la senyoreta Bonaventure Giralt. D' aquest matrimoni neix el seu unic fill Josep el 7 desembre 1907. Tot va bé pel moment.
Al 1913 veu la desaparició de la diligencia ; un cop fort pel seu comerç, el tren és el nou mitjà de transport, porte els viatgers a l’atra punta del poble. Ells no volen plegari s'esforcen i pensen com tothom que potser és l'automobil. Ells decideixen amb el Josep d’implantar-se hi desde aqui va neixer l’idea de formacio al offici molt technic de cuiner.
Vet aqui el Josep s’en va anar a Perpigna an aprenentatge ; un cop al « Casque d’or » un cop a « grand hotel de la loge » on el senor grand s’avie installat. Dos otres anys després Josep torné, portant à aqueste casa l’identitat de restaurant. Desde llarors, la famillia Planes a format els seus al costat dels grands chefs.
1935 : El 9 novembre Josep es case amb Joséfina Soler, la filla de el professor que avie deixat els estudis secondaris à Perpigna. Aquesta arrivada done una impuls inprevisible à aquesta casa.
Amb Joséfina el modernisme entre dins l’hotel ( l’humitat a les habitations, la catefacio central). El restaurant pare el menu obligatori i présente una seleccio, les taules, les estavalles tomen arregalades, amb una paraula la convercio es fata, el exvelleu de diligencia es bonic i un hotel restaurant performant. La période dificil de la guerra redueix considérablement les activitats pero la casa aguante.
1942 : El primer maig, Enric neix, fill unic de Josep et Joséfina, concretitze la seva unio. Ja era temps !
La decrade seguent conneixera la lenta pero segura progressio d’una casa que constament s’ameillore. La clientela es fidel. Els esposos Planes agafent confiança i decideixent llavors aumentar el nombre d’habitacions fins à 12. Aquestos enormes travaills sont fets en 1958 llavors quel seu fill Enric confirme la seva voluntat de continuar el ofici. Ell aconsegueix al concurs d’entrada a l’escola d’Horeleria de Grenoble el 1 octubre 1957. Durant aquesta scolaritat Josep i Josefina millorar cada dia el quotidia dels nombrosos i fidels clients qui li tornen bé. Animations frequents : balsos, fusells, jugades a cartes, ect. Dinamic, pensant al futur. Que sera també l’any de créacions del Rotary club de font-Romeu cerdagna i nosaltres tenim el placer de ser la base desde llarors. Després Grenoble, Paris i en 1963 la decisio va ser abordada, el nen torne al pays.
No va calguer molt temps llavors el trio Planes per triar la gran solucio : la compra de la granja « Esteve » en mans de la familia Garette, al costat del hotel que esta en venda. Esté que agafar o anar sen dels llocs per que cap possibilitat no n’hi haura mès. La compra es fa en 1964.
Desde 1936 Enric porte les novetats apreses la cuina : techniques d’organisacio, nous menus, la carta traditional, una révolucio dins els.
Dintre els habits agafats a tots els nivells. Vingut de Paris on ell treballave al restaurant de la torre e iffel, juan-Lluis Tribert arrive amb armes i maletes un any mes tard per trobarse dins aquesta regio de l’extrem de França aquest que appliquare aqui la conceptio d’alguna cuina que li agradabe. El fet de sel el partenari es seguira durant vinti cinq anys. Dos anys mès tard, la salla del restaurant estara oberta als clients.
En 1965, el gaz porte el primer loc de modernitat dins la cuina remplaçant el carbo. Aquesta instalacio tindra algunes modifications insignificantes fins la tranformacio radical de 1991.
1966 : Gan any. Enric es case amb Raymonde Imbern el 19 fevrer. Aqueste jove noia acostumada al dur travall del camps fa una reconvercio rapida I s’integre amb efficacitat dintre el culte familial : l’hoteleria.
El 13 mars 1968 : neix del fill més gran, Jean-Luc. Es trevalls de sobre élévacio de la part « Clerc ». Acceptats par el senyor Josep Clerc, a sota casa sera son construides maig 1968 (date memorable) i fan sis habitacions suplementares al confort de dos estrelles NN.
Treball, treball quan ens tens … en cara que arrivi aixo, la familia té temps de coneixer la joia d’un segon naixement. El 26 avril 1972, vingut al mon el segon fill, Eric.
Mateix any transformacio de la part garatge, salla de ball en restaurant i sala d’estar, repos. Els nens donant énergia. Es per aixo quel Enric i Raymonde decideixent augmentar el potenciel « hotel » i per aixo que tenen l’intencio de projectar, estudiar i realitsar la construccio de l’annexe « El Planotel ». Nosaltres procediem à l’overture el 13 desembre 1973 : aixi 20 habitations de dos estrelles aumentar la capacitat.
Els anys 1973 à 1981 passen com per tots i cada un amb gloria i penes més o menys intences tot guardant el cap. Parlem llarors de noves normes, commençem a cansar os, i tenim que donar la cara a els seguents que deixera caure una tempesta dins el mon.
1982 : L’hoteleria del pare s’ha acabat. La tornada esta decida. « La vielle casa cerdagna» té una enorme tranformacio fondamental del edifici. Del soterrani fins al cap de casa tot es buit sobre quatre pisos i reconstruit de nou. Aquest treballs començent al 1982 per acabar al 1985. Les habitacions son reduides à 19 en lloc de 23. El terra es fet de nou, reorganitzat en bar brasseria on es serveix « el menu del dia » formula a succés. Un acensor dessert els pisos. L’entrada es tranformada. Esta repartit per un torn ! L’hoteleria es manté, i arrivem aixi dins els deu anys més tar, la que verra el final del ségle : els any 90. La clientèle apprecié aquest canvi i es confirme per la seva frequentacio augmente, el bon fondament de la realitzacio de aquesta pesada opéracio.
Jean-Luc el fill més gran, després de l’escola d’hoteleria i diverses moments a la cuina (Vanel à tolosa, l’échalote à Saint Tropez, els pisos dels nostres amics Lormand, Bohigas, etc).
Torne al seu torn la cua de la paëlla marquant aixi l’arrivada de la nova généracio. Durant aquest temps Eric vingut creixer el cercle de familia al treball, torne a completar i aprogar l’équip dins les altres sectors de l’empresa. Sobre el seu impuls i crent la piscina d’estiu escalfada a la primavera 1991.
Les noves noemes concernent les cuines torrent ! i enhs veieu dins l’obligacio de transformar encare « el moto » de aqueste casa 1991. Renovacio total, amplificacio, canvi del matérial, els treballs amb els partidaris sallagousins comencent al septembre i s‘acaben com previst el dia de la reovertura fixada al desembre.
Octubre 1993 : Jean-Luc es case i ens porte al 1994 la joia de la naixença de clara la primera filla a casa els Planes desde 4 généracions ! D’un nucli familial que a aguantat a l’erosio de les exigencies d’aquest ofici. Es veritat que aquesta bonica istoria no havie pugut ser escrita sensé la fidelitat de la nostra cliantele à laqual nosaltres tornem l’homenatge aqui.
Els membres de la familia Planes estan contents de accollirvos i us dirrent
Per molts anys